17 jul. Entrena Sense Malestar: La Guia Definitiva per a Menjar i Fer Exercici
Vivim en la societat de les presses. La societat on reposar i descansar està mal vist perquè el que està a l’ordre del dia és anar corrent a tot arreu i estar superocupats les 24 hores del dia.
Però… Què passa quan mengem? Què passa quan hem d’anar a entrenar just en acabar i no tenim ni temps de fer la digestió tranquil·lament?
Quan una persona menja, es necessita un temps per a fer la digestió. Aquest temps varia entre les persones i sobretot entre homes i dones. Hem d’entendre que havent dinat els aliments triguen entre sis i vuit hores a passar de l’estómac a l’intestí prim.
Segons cada persona, des que s’ingereix el menjar fins que surt del cos en forma de femta, triga de dos a cinc dies. Si fem un menjar copiós, l’aparell digestiu precisarà un gran reg sanguini per a realitzar aquest procés de digestió, amb el que es notarà una menor aportació a altres òrgans. Això pot explicar el motiu d’aquest endormiscament després del menjar.
Però com bé hem començat a dir, vivim en la societat de les presses i no podem esperar-nos. Per tant, volem donar-te algunes recomanacions per a aquelles persones que només poden entrenar en aquests moments posteriors als menjars principals.
- Una opció vàlida seria entrenar en dejú. Si som del team del matí és la millor opció perquè t’aporta molts beneficis i a més quan acabes pots desdejunar i anar-te a complir amb les teves responsabilitats.
- Una altra opció seria la d’intentar tenir una ingesta d’aliments/begudes de ràpida absorció i d’índex glucèmic mig alt. Són aquells aliments fàcils de prendre, rics en carbohidrats simples que s’assimilen molt ràpid en el nostre organisme.
Per tant, estem parlant de: un plàtan, unes torrades amb codony, un petit sandvitx amb crema de cacauet i melmelada, hi ha algunes marques de suplementació que ofereixen productes bevibles de carbohidrats de ràpida absorció i en ser líquids es digereixen més ràpidament que aliments sòlids.
Cada persona és un món i cadascun hauria de provar aquells aliments que li sentin bé, els que li cauen pesats i els que sent que li aporten suficient energia i sacietat per a anar a entrenar. I després ja després d’haver complert amb el nostre exercici, podem anar a fer el nostre menjar principal.
Si tot i això, amb el nostre horari ens és impossible especrar el temps desitjat, l’opció que ens queda és suavitzar totes dues necessitats; és a dir, menjar en quantitat moderada i aliments de senzilla digestió i reduir la intensitat de l’esforç perquè les necessitats de reg dels músculs puguin ser ateses amb menor aportació de sang. D’aquesta manera, amb moderació, podrem satisfer sense demores aquestes dues necessitats bàsiques del nostre organisme: l’alimentació i l’exercici (de baixa intensitat o amb descansos prolongats).
Evidentment i ja per a acabar, la nostra recomanació és que intentis, en mesura del possible, deixar anar tan ràpidament a tot arreu i tenir els dies tan ocupats de responsabilitats. Millor prendre’s la vida més amb calma, sense estrès i prenent-te estonetes per a tu sigui per a entrenar o també descansar.
A vegades un descans reparador és molt millor que un entrenament que et deixa KO. I el teu cos ho agrairà.